L'exposició comissariada per David Bestué, se centra en els canvis dramàtics que ha experimentat la pràctica de l'escultura al segle XXI, alhora que destaca l'impacte continuat dels orígens de la disciplina en els artistes contemporanis.
Es divideix en 7 parts:
ARS INFAMIS:
Aquest tema es centra en la tècnica del buidatge i el motlle en l'escultura, que avui en dia s'ha tornat una cosa freqüent.
La següent sala deixa obsolet el binomi forma-imatge, i autors com David Medalla, Robert Smithson o Eva Lootz aposten per obres que es resisteixen a construir una forma tancada.
CRU
ESPAI
En aquest àmbit, la selecció d'obres es basa en aspectes físics i espacials. Els autors confronten en les seves obres el vertigen que produeix la consciència del cosmos com una extensió sense principi o fi.
OBJECTE DOBLE
La següent sala va sobre escultors que han intentat mostrar la transformació d'un cos en un altre diferent. Aquesta idea de mutació i canvi constant recull obres de Robert Gober com per exemple la de Slides of a Changing Painting.
PRESENT CONTINU
La idea que vol transmetre Present continu és que un projecte escultòric no només ha de tenir la funció d'ocupar un lloc, sinó que també ha d'afrontar una dimensió temporal i lluitar amb un procés irresistible de desgast.
UN COS NOU
La majoria d'aquest recorregut ens ensenya escultures tant del bust, un motiu escultòric clàssic que ha viscut diferents reinterpretacions al llarg del segle XX, com del retrat.
CONTACTE
En aquest últim àmbit els escultors ens han volgut representar la passió, l'amor, el sexe i el desig d'una forma diferent. D'altra banda també, per el motiu Covid, aquesta exposició fa referència a que les mostres d'afecte s'han barrejat ammb la por a la infecció i a la malaltia.