

Artistes
Joan Fontcuberta
Artista, docent, assagista, crític i promotor d'art espanyol especialitzat en fotografia,
Pertany al moviment de la fotografia conceptual; aqu l'art d'aconseguir un "concepte" en la ment de l'espectador només amb el contingut d'una fotografia.

Albert Gusi
Artista visual que desenvolupa els seus projectes al concepte de paisatge. A través d'intervencions artístiques efímeres en llocs escollits cuidadosament, l'autor proposa una mirad lúdica sobre el territori

Andrés Hispano
Andrés Hispano ha sigut comissari de moltes exposicions com «La ciutat dels cineastes» (al costat de Jordi Balló, CCCB, 2001), «El rei de la casa» (al costat de Marc Roig, Palau de la Virreina, 2007), etc. També és professor convidat de cinema i cultura audiovisual en diferents universitats, com la UPF, Elisava, LCI i la URL.

Mercè Alsina
Curadora independent i crítica d'art.​
És membre de l'Associació Catalana i Internacional de Crítics d'Art (ACCA i AICA) i actualment és secretària de la junta directiva de la secció catalana.Ha comissariat més d'un centenar d'exposicions.
​
​

Felix Pérez-Hita
És llicenciat en Història de l'Art. Realitzador, guionista i editor de vídeo. Actualment dirigeix amb Andrés Hispano el projecte Pantalles CCCB, continuació a Internet de el programa Soy Cámara (CCCB-TVE2). Exerceix de crític cultural quan i on li deixen.

Vivian Maier
Va ser una fotògrafa nord-americana. La seva obra, molt focalitzada en la vida quotidiana del carrer, va gaudir d'una gran repercussió gràcies a col·leccionistes nord-americans. És avui popular entre el públic i la crítica d'Amèrica de Nord, Àsia i Europa.

Nan Goldin
És una artista estatunidenca, renovadora de la fotografia documental i narradora de l'escena contracultural de Nova York dels anys 1970 i 80.

Carles Barba
Va ser un empresari i director de cinema documental.

Joan Colom
Va ser un fotògraf català, considerat un dels pioners en la composició de sèries fotogràfiques i conegut per les seves fotografies fetes al barri xino de Barcelona durant la dècada del 1960.

Lee Friedlander
És un fotògraf i artista nord-americà. Als anys seixanta i setanta, Friedlander va crear un llenguatge visual molt influenciant que sovint imitava el "paisatge social urbà".

Mònica Roselló
Va néixer a Tarragona l'any 1961 i és llicenciada en Imatge per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, paral.lelament cursa estudis de disseny a l’Escola Elisava de Barcelona.

Jordi Guillumet
És un fotògraf català. Va estudiar Història de l'art i Disseny industrial. Actualment és professor de Fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona

Cristina Nuñez
Va néixer el 1962 i és una artista-fotògrafa autodidacta, el seu treball ha estat publicat i exposat a nivell internacional.
L'any 2005 va crear The Self-Portrait Experience, un mètode artístic basat en l'exploració dels propis sentiments i emocions mitjançant l'autoretrat.
​

Francele Cocco
Es historiadora y artista visual. Els seus treballs investiguen la societat tecnològica, l'excés d'imatge, el fetitxisme i la ideologia, l'antiinformació, el capitalisme tecnològic i la utopia política, i tracten com aquests conceptes arriben i canvien els temes contemporanis.

Erwin Wrum
Erwin Wurm és un escultor i fotògraf austríac, nascut a Bruck an der Mur l'any 1954, viu i treballa a Viena. Va rebre formació a l'Acadèmia d'Arts Aplicades de Viena i a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena de 1979 a 1982.

Dina Kelberman
El seu treball sorgeix de la tendència de recopilar i organitzar meticulosament imatges d’entorns comuns de la vida quotidiana a través de la cerca d’imatges a buscadors d'internet.

Weronika Gęsicka
La fotografia és el focus central del seu art. També crea objectes i artefactes. Els seus projectes tracten temes relacionats amb la memòria. Sovint treballa amb materials d'arxiu, incloses imatges trobades accidentalment a Internet, però també amb les de biblioteques de fotos, arxius policials i premsa.

KEN LOACH
Ken Lodge és un director de cinema britànic de 85 anys. El seu cinema es caracteritza per la manera en com ensenya política a través d'històries de la classe treballadora. Una altra curiositat és que quan lliura el guió als seus actors i actrius, intenta mostrar més espontaneïtat fent-los desconeixer completament del que diran a la persona amb qui mantindran un diàleg.
