PANORÀMIC
EL DIT A L'ULL: "Fotografia inconscient"
L’exposició recull una selecció d’artistes internacionals que treballen el joc i exploren l’atzar. Aquesta exposició ha estat comissariada per Joan Fontcuberta i dura des del 14 d'octubre fins el 28 de novembre de 2021.
Els artístes que han participat han sigut: Roberto Huarcaya (1959), Blanca Casas Brullet (1973), Pierre Cordier (1933), Nino Migliori (1926), Miguel Angel Tornero (1978), Francele Cocco (1984), Nancy Bean (2011), Luis Gordillo (1934), Blanca Viñas (1987), Andreas Müller-Pohle (1951), Sylvie Bussières (1964), Juana Gost (1987), Philip Schüette, Lluís Estopiñan (1970).
Alguns dels exemples de les tècniques dels autors han sigut:
-
Roberto Huarcaya s’emporta fulls de paper fotosensible gegants a la selva amazònica i deixa que la claror de la lluna o els llamps impressionin l’ombra d’arbres i matolls.
-
Christian Allen penja del coll de la seva gateta Nancy Bean una càmera automàtica amb un disparador programat a captar imatges a mesura que recorre l’interior de la casa i el barri més proper.
-
Luis Gordillo i Francele Cocco realitzen el seu treball a partir de fotos que es van mullar durant una forta tempesta.
Aquesta exposició em va agradar molt i em va sorprende, ja que era diferent, utilitzaven uns mètodes molt chulos. Em va agradar la imaginació que van tenir molts d'ells, com el del gat o la de la Francele que va fer un llibre preciós sortit d'un "desastre".
Fotos de l'exposició:
ONE MINUTE FOREVER. Erwin Wurm.
L’exposició expressa molt bé la necessitat de reinventar la nostra relació amb la realitat. És una exposició dinàmica i els visitants prenen forma de fotografia, vídeo o instal·lació, i estableixen relacions improbables entre persones i objectes amb postures impossibles de sostenir durant molt temps. L’accident s’anuncia així com una nova línia divisòria entre el bell i el sinistre.
Wurm ha realitzat treballs a partir de modificacions espectaculars de vehicles i edificis. Al llarg de la seva obra, l’humor surreal, i fins i tot irreverent, adopta un necessari caràcter instructiu: si us plau, proveu de fer això a casa.
Aquesta exposició ha sigut a Granollers, a la Roca Umbert i dura des del 14 d'octubre fins el 14 de novembre de 2021, comissariada per Andrès Hispano.
La meva opinió d'aquesta exposició és molt positiva, crec que va ser la meva preferida perquè el fet de poder participar-hi es feia més divertit i emocionant. Les fotografies em van semblar bastant extranyes però a la vegada em van agradar.
NO PLACE LIKE HOME. Weronika Gęsicka.
Aquesta exposició es localitza a Granollers, a la Roca Umbert (fàbrica de les Arts). Dura des del 14 d’octubre al 14 de novembre 2021. Ha estat comissariada per Andrès Hispano i l'artista és Weronika Gesicka.
Una llar confortable és, segurament, un espai lliure de temors i inseguretats. Una fortalesa, la consistència de la qual depèn del fet que no es qüestionin els seus fonaments. Aquesta artista treballa des de la fascinació, l’arxiu i la memòria en una elaborada desconstrucció de tot el que representa la llar.
Weronika reflexiona sobre les implicacions d'una estètica domèstica que mai ha estar innocent, i ho fa a través de fotografies manipulades, collages, instal·lacions i escultures, i sobretot amb un particular sentit de l’humor, crític i sofisticat.
Aquesta és la seva primera exposició a Espanya.
Aquesta exposició també ha sigut diferent i de les que més m'han agradat. Algunes de les imatges em deixaven bastant sorpresa però realment és el que més m'ha agradat.
