Aquesta exposició té lloc a Santa Mònica (Barcelona) i vam tenir la sort de que la Mònica Rosselló ens puguès explicar ella mateixa de que anava la seva obra.

Tabula Rasa té un significat grec, i aquesta teoria diu que cada individu neix amb la ment «buida», és a dir, sense qualitats innates, de manera que tots els coneixements i les habilitats de cada ésser humà provenen exclusivament de l'aprenentatge, a través de les seves experiències i les seves percepcions sensorials. Amb altres paraules es podria dir que quan neixem la nostra memòria és com una taula de cera en la que no hi ha res escrit, que a base d'experiències i aprenentatge es va omplint poc a poc. En aquesta exposició tot feia referència a la memòria.En tota l'exposició hi predominava la llum: 

- En la primera sala, quan passaves davant de la llum del projector, només es veia la teva ombra, i això representava que creava un record. 

- La segona era una sala amb unes teles blanques penjades del sostre (formant un cercle) amb uns quants projectors a l'interior, i si et quedaves quiet/a uns segons davant la llum, quan canviava d'imatge es quedava la teva ombra gravada. 

- En la següent, una petita llum enfocava uns objectes que tenien un significat important per la gent sobre els seus records, i la ombra de tot el conjunt formava la silueta d'una ciutat.

- La última sala tenia la paret plena de fotos referents als records.

Aquesta exposició em va agradar molt, sobretot el seu significat. Potser al principi si que em va sorprendre la manera en que tots el material de l'exposició estava exposat, però finalment em vaig emportar molt bon record (mai millor dit).